El comportament de la fusta a l’hivern

La fusta és un material higroscòpic. Com a tal, absorbeix i cedeix part de la seva humitat de constitució a l’ ambient segons les condicions en què es troba.

A Catalunya, amb clima mediterrani, a l’estiu els dies i nits són calorosos i humits, mentre que a l’hivern el clima és més fred i sec en general.

D’aquesta manera, quan s’acosta el període estival, és normal que la fusta absorbeixi humitat de l’ambient i, conseqüència d’això, creixi en les seves dimensions, encara que de manera no igual.

I és que la fusta té un comportament anisotròpic en el seu creixement. Això significa que el seu comportament varia depenent de la seva cort al tronc o de l’orientació de la fusta. Quan absorbeix humitat creix principalment a l’ ample i de forma poc significativa al llarg, i quan l’ aire és més sec llavors redueix les seves dimensions també en la mateixa proporció i direcció.

És per això que s’ han de deixar marges de dilatació a les parets contra el parquet, perquè aquest marge pugui absorbir les dilatacions que pateix la fusta, sense que aquesta es vegi pressionada i així evitar que es produeixin aixecaments per manca d’ espai.

Igual d’important són aquests espais en les trobades amb altres paviments, que seran coberts per les conegudes juntes de dilatació, que són tapetes que munten per sobre del parquet i cobreixen eficientment aquest espai i permetent al mateix temps el moviment del mateix.

Per contra, quan arriba l’ hivern i l’ aire és més sec, es produeix la contracció de la fusta, i amb això de vegades fins i tot l’ obertura d’ algunes juntes, fet que fins a cert punt s’ ha de considerar normal i forma part del caràcter natural d’ aquest material.

En una instal·lació correctament executada, aquestes juntes normalment seran petites i es tancaran possiblement a la que canviïn de nou les condicions climàtiques.

Influirà també el format i fusta seleccionada, ja que hi ha fustes que són més nervioses i acusen més les dilatacions que altres de caràcter més estable.

Sent conegudes com a fustes nervioses aquelles com ara la jatoba, el faig, sucupira i altres tantes que d’altra banda tenen excel·lents virtuts.

L’ ús d’ una calefacció regulada molt alta, condicionarà que s’ assequi més l’ aire i els efectes siguin més accentuats i, per contra, l’ ús d’ humidificadors mantindran la fusta més estable i estarà subjecta a menys moviments o deformacions.

Davant l’obertura de juntes, ACIP recomana mantenir unes condicions d’humitat ambientals entre el 50 i el 70% per equilibrar el contingut de la humitat de la fusta i tenir el parquet com el primer dia.

Finalment, recordar també que el mateix comportament o semblant succeeix amb els paviments laminats, per la condició que en la seva constitució en la seva ànima o tauler estan formats en un percentatge alt de fibres de fusta, derivant per això en comportament similar a un parquet, però amb l’ excepció que els moviments són en totes direccions,  doncs ja no condiciona tant el caràcter anisotròpic en estar les fibres en totes direccions.

Evidentment, també la qualitat d’ un sistema d’ encaix d’ un paviment laminat repercutirà de forma important en la resistència a tracció en les juntes, diferenciant així el seu comportament contra un altre sòl laminat amb un sistema d’ encaix de menor qualitat o d’ un tauler menys estable amb més moviment i difícil de contenir.

No obstant això, per a qualsevol consulta recomanem sempre acudir a l’especialista, qui li indicarà les mesures a prendre i valorarà les toleràncies o moviments del seu sòl per indicar-li la forma de mantenir-lo en perfecte estat.

DEPARTAMENT TÈCNIC ACIP